lunes, 2 de mayo de 2016

RESULTATS DE L'ENQUESTA SOBRE LA SITUACIÓ LABORAL DELS VETERINARIS CLÍNICS DE PETITS ANIMALS I EXÒTICS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Aquí teniu, per qui els vulgui consultar, els resultats de l'enquesta sobre la situació laboral al nostre sector que vam fer durant l'any 2012




RESULTATS DE L'ENQUESTA SOBRE LA SITUACIÓ
LABORAL DELS VETERINARIS CLÍNICS DE PETITS
ANIMALS I EXÒTICS A LA PROVÍNCIA DE
BARCELONA

Durant els mesos de maig i juny de 2012 es va dur a terme la present enquesta
sobre la situació laboral dels veterinaris clínics de petits animals i exòtics a les
comarques de Barcelona. La vam elaborar el col·lectiu de veterinaris assalariats i
autònoms depenents de petits animals i exòtics.
La idea que ens va portar a fer aquesta enquesta va ser conèixer de primera mà
l’estat del nostre sector, i posar de manifest la necessitat d’un conveni propi que reguli
les especificitats que té la nostra professió i que no estan recollides en una norma
general com és l’Estatut dels Treballadors.
L’enquesta es va realitzar on line mitjançant Google Docs, i es va distribuir entre
els veterinaris utilitzant Facebook i els mitjans del Col·legi Oficial de Veterinaris de
Barcelona (COVB).
Segons dades del propi COVB (10/01/2013) actualment hi ha 1518 veterinaris
col·legiats dedicats a la clínica de petits animals i exòtics a la demarcació de Barcelona.
D’aquests, 343 són empresaris, i 1175 són treballadors per compte aliè o autònoms
depenents. Es van obtenir 414 respostes, de les quals 35 eren de fora de les comarques
de Barcelona. Els resultats que us presentem a continuació s’han obtingut a partir de les
379 respostes de veterinaris que treballen a Barcelona.
Segons aquestes dades, l'enquesta és representativa del sector amb un interval de
confiança del 95% i un error del 5%.

Dades Generals
Actualment la clínica veterinària de petits animals i exòtics és una professió
bastant feminitzada, ja que gairebé el 70% de les persones que l’exerceixen són dones.
Les dones majoritàriament pertanyen als grups de menys edat, són més joves. La
proporció de dones disminueix quan s'observen grups d'edats més avançades, tot plegat
reflexant la tendència a la feminització de la professió (Gràfica 1).

Gràfica 1: Gènere i edats

D’entre els veterinaris que treballen en el sector, el 80'7% treballen per compte
d'altri, gairebé un 12% són autònoms depenents i prop del 8% autònoms que tenen la
seva pròpia empresa (Gràfica 2). S'observen diferències de gènere pel que fa al règim
laboral: en el cas de les dones, el percentatge de treballadores per compte d'altri és més
gran (85'6% enfront d'un 69'6% en homes), i el nombre d’autònomes és menor (14'4%
enfront d'un 30'4% en homes).

Gràfica 2: Règim laboral

Els veterinaris empresaris tenen més de 45 anys en un 55,2% dels casos, seguits
pels que estan entre entre els 36 i els 45 anys (34'5%). Els veterinaris assalariats, tot al
contrari, són en el 62'1% dels casos persones d'entre 26 i 35 anys. Els autònoms es
troben majoritàriament en edats compreses entre els 36 i els 45 anys (34'1%), seguit pel
grup d'edat d’entre 31 i 35 anys (22'7%).

Centres de Treball
Pel que fa al tipus de centre de treball, entre els treballadors amb contracte
laboral més del 51% treballen en clíniques veterinàries, i el 27'4% en hospitals (Gràfica
3). La majoria dels autònoms no empresaris, el 59'1%, treballa en clíniques, mentre que
el percentatge d'autònoms que treballen en hospitals és més petit, d'un 9%.

Gràfica 3: Centres de treball

Si ens fixem en els rangs d'edat, la majoria dels veterinaris que treballen en
hospitals tenen entre 26 i 30 anys, gairebé un 48%. El percentatge de veterinaris que
treballen en hospitals d'entre 31 i 35 anys és d'un 20'7% (Gràfica 4).
Gràfica 4: Edats dels treballadors en els hospitals veterinaris

En canvi, a les clíniques els percentatges canvien, essent majoria (un 30,5%) els
veterinaris que tenen entre 31 i 35 anys, seguits pels més joves (31'2%)(Gràfica 5).
Pel que fa als consultoris, les persones entre 36 i 45 anys són majoritaris (un 39%),
seguits pels que tenen entre 31 i 35 anys (29'3%) i els que tenen de 26 a 30 anys
(24'4%).
Gràfica 5: Edats dels treballadors a les clíniques veterinàries

Cal esmentar que els hospitals veterinaris ofereixen servei d'assistència
presencial de 24 hores i requereixen personal per cobrir tots els torns de guàrdia.

Tipus de Contracte(1)
Pel que fa al tipus de contracte, en el 81'2% dels casos són de tipus indefinit, i la
resta, un 18'2%, presenten un ampli ventall de tipus de contractes, destacant els que són
en pràctiques (5%), per obra o servei determinat (4%) i per circumstàncies de la
producció (3'6%). Crida l'atenció que un petit percentatge (0'3%) treballa sense
contracte (Gràfica 6).

Gràfica 6: Diferents tipus de contracte

Jornada Laboral
La jornada laboral es distribueix més o menys equitativament, al voltant d'un
30% en cada cas, de dilluns a divendres, de dilluns a diumenge o amb hores definides
en el contracte. Ara bé, en el 67% dels casos la jornada laboral real és superior a la que
apareix en el contracte (Gràfica 7). Aquest incompliment és encara més evident en el
cas dels veterinaris més joves, i el percentatge es va reduint a mesura que n'augmenta
l'edat. L'incompliment de l'horari amb horaris reals inferiors als que figuren al contracte
segueix una tendència inversa, augmenta amb l'edat.
Gràfica 7: Horari real de treball en relació al que consta en el contracte

En el 80% dels casos els contractes són amb 12 pagues, estan les pagues
extraordinàries prorratejades en el salari mensual. Només un 20% dels veterinaris
assalariats reben 14 o més pagues extres anuals.
El descans entre les jornades laborals(2 ) no es respecta en el 24'5% dels casos, i si
comparem homes i dones, el percentatge d'incompliment és lleugerament superior en els
homes (28'8% enfront un 23%). L'incompliment del descans entre jornades laborals
també afecta més els joves i es redueix a mesura que augmenta l'edat.

(2) RD 1/1995 (ET) Article 34.3. Entre el final de una jornada y el comienzo de la siguiente mediarán, como mínimo, doce horas. El
número de horas ordinarias de trabajo efectivo no podrá ser superior a nueve diarias, salvo que por convenio colectivo o, en su
defecto, acuerdo entre la empresa y los representantes de los trabajadores, se establezca otra distribución del tiempo de trabajo
diario, respetando en todo caso el descanso entre jornadas.
Article 36. Trabajo nocturno, trabajo a turnos y ritmo de trabajo.
1. A los efectos de lo dispuesto en la presente Ley, se considera trabajo nocturno el realizado entre las diez de la noche y las seis de
la mañana. El empresario que recurra regularmente a la realización de trabajo nocturno deberá informar de ello a la autoridad
laboral.
La jornada de trabajo de los trabajadores nocturnos no podrá exceder de ocho horas diarias de promedio, en un período de referencia
de quince días. Dichos trabajadores no podrán realizar horas extraordinarias.
Para la aplicación de lo dispuesto en el párrafo anterior, se considerará trabajador nocturno a aquel que realice normalmente en
período nocturno una parte no inferior a tres horas de su jornada diaria de trabajo, así como a aquel que se prevea que puede realizar
en tal período una parte no inferior a un tercio de su jornada de trabajo anual.


Torns de Guàrdia
Tant entre els assalariats com entre els autònoms, són majoria aquells qui fan
torns de guàrdia (64'1 i 59'1% respectivament). En el cas dels assalariats,
aproximadament el 50% dels casos són guàrdies amb disponibilitat telefònica total i
l'altre 50% són guàrdies presencials. Entre els autònoms que fan torns de guàrdia, les
guàrdies són en la majoria dels casos, amb disponibilitat telefònica total (57'7%), al
voltant d'un 20% només treballa fent guàrdies i el 23% fa guàrdies presencials.
En una gran majoria dels casos (81'2%) les guàrdies no consten en el contracte
laboral (Gràfica 8).
S'observa una gran varietat de fórmules a l'hora de cobrar les guàrdies. En el
48'6% dels casos es cobren amb un percentatge per pacient o com a incentius, en el
24,3% dels casos es retribueixen amb un valor fixe, i en un 11,6% dels casos no se'n
percep cap mena de compensació. En un petit percentatge es paguen com un valor fixe
més una part variable, i en alguns casos es compensen amb hores festives (Gràfica 9).
Gràfica 8: Constància de les guàrdies en el contracte laboral



Gràfica 9: Fórmules de cobrament de les guàrdies

Salaris
Els assalariats a temps complet, en el 41'4% dels casos cobren entre 1000 i
1300€ nets al mes, i en el 19,1% dels casos entre 1300 i 1600€. Gairbé un 20% reben
entre 800 i 1000€ i un 8,8% reben menys de 800€ al mes. Per sobre de 1600€ cobren un
10,8% del total (Gràfica 10).
Gràfica 10: Salaris dels treballadors a temps complet

Els assalariats a temps parcial, en el 28'9% dels casos cobren entre 600 i 800€,
un 22'4% cobren entre 400 i 600€ , i els que cobren entre 800 i 1000€ són el 18,4%. El
14'5% del total cobren més de 1000€ i gairebé un 16% cobren menys de 400€ (Gràfica
11).
Gràfica 11: Salaris dels treballadors a temps parcial

En el cas dels autònoms hi ha més variabilitat. Un 25% cobra entre 1000 i
1300€, un 13'6% entre 1300 i 1600€ i un 18,2% cobren més de 1600€. També un 9'1%
cobra entre 800 i 1000€ i un altre 9'1% menys de 800€.
Si comparem els salaris en funció del centre de treball, és a les clíniques on es
cobren més quantitat de sous per sobre de 1000 i 1300€. Als consultoris els salaris en
cap cas passen dels 1600€, però cal tenir en compte que en aquests centres els horaris
solen ser més reduïts. En canvi en els hospitals, tot i ser normalment horaris més
intensius, és on s'hi ofereixen més sous per sota de 1000 i 1300€ (Gràfica 12).
Gràfica 12: Salaris en els diferents llocs de treball

Comparant gèneres, en general, els salaris són més elevats entre els homes. Cal
tenir en compte també que les dones són majoritàriament més joves que els homes en el
nostre sector (Gràfica 13).
Gràfica 13: Sous en relació amb el gènere

En el 61'7% dels casos una part del sou no es declara, es cobra “en negre” o en
“B”. Del total de veterinaris que cobren part del seu salari en "B", un 72'8% cobren en
"B" fins un 50% del total percebut, un 10'3% cobren en “B” més del 50% del total
percebut i gairebé un 3% ho cobra tot en "B"(Gràfica 14).
Gràfica 14: Cobrament en "B"

En general, com més baixos són els salaris més es compensen en “B” o no
declarat.

Formació (3)
En el 45'1% dels casos l'empresa no facilita cap tipus de formació als seus
treballadors. Un 8'9% dels treballadors rep formació per part de l'empresa i el 46% rep
finançament per formació externa per part de l'empresa. En més del 55% dels casos en
que es financia la formació per part de l'empresa, aquest finançament suposa el total del
valor dels cursos (Gràfica 15).
La formació es rep en un 61% dels casos fora de l'horari laboral, en el 5'5% dels
casos és en horari laboral però recuperant les hores. El 33'1% es rep dintre l'horari
laboral sense repercusió.
Gràfica 15: Formació continua per part de l'empresa. El 47% es refereix a formació
externa finançada perl'empresa.
Marc Legal
La majoria dels treballadors, el 61,4%, saben que els veterinaris ens regim, ara
per ara, per l'estatut dels treballadors, mentre que en el 37,7% dels casos no saben quin
és el nostre marc legal (Gràfica 16).

(3) Article 23. Promoción y formación profesional en el trabajo
1. El trabajador tendrá derecho:
a) Al disfrute de los permisos necesarios para concurrir a exámenes, así como a una preferencia a elegir turno de trabajo, si
tal es el régimen instaurado en la empresa, cuando curse con regularidad estudios para la obtención de un título académico o
profesional.
b) A la adaptación de la jornada ordinaria de trabajo para la asistencia a cursos de formación profesional.
c) A la concesión de los permisos oportunos de formación o perfeccionamiento profesional con reserva del puesto de
trabajo.
d) A la formación necesaria para su adaptación a las modificaciones operadas en el puesto de trabajo. La misma correrá a
cargo de la empresa, sin perjuicio de la posibilidad de obtener a tal efecto los créditos destinados a la formación. El tiempo
destinado a la formación se considerará en todo caso tiempo de trabajo efectivo.
3. Los trabajadores con al menos un año de antigüedad en la empresa tienen derecho a un permiso retribuido de veinte horas anuales
de formación profesional para el empleo, vinculada a la actividad de la empresa, acumulables por un periodo de hasta cinco años. El
derecho se entenderá cumplido en todo caso cuando el trabajador pueda realizar las acciones formativas dirigidas a la obtención de
la formación profesional para el empleo en el marco de un plan de formación desarrollado por iniciativa empresarial o
comprometido por la negociación colectiva. Sin perjuicio de lo anterior, no podrá comprenderse en el derecho a que se refiere este
apartado la formación que deba obligatoriamente impartir la empresa a su cargo conforme a lo previsto en otras leyes. En defecto de
lo previsto en convenio colectivo, la concreción del modo de disfrute del permiso se fijará de mutuo acuerdo entre trabajador y
empresario.

Gràfica 16: Coneixement de la norma que regula l'activitat laboral del veterinari clínic

Gairebé el 100% dels enquestats creuen que seria útil negociar un conveni que
regulés el nostre sector.

Conclusions
El sector s'està feminitzant. Actualment el 70% dels veterinaris clínics són dones
i, en general, són més joves que els homes. Això suposa una doble penalització a nivell
laboral: s'observa que les dones cobren sous més baixos i els joves també, a la vegada,
les dones treballen més hores de les que consten al contracte, i els veterinaris més joves
també. Les dones també treballen més per compte d'altri mentre que la proporció
d'autònoms i empresaris dintre els homes és més gran.
Hi ha molts més veterinaris joves que d'edats avançades. Aquesta tendència pot
ser deguda en part, a l'abandonament de la professió per les dures condicions laborals i
la manca de perspectives que ofereix actualment el sector, i també al gran número de
llicenciats veterinaris que surten al mercat laboral cada any. Ja hem esmentat que
actualment hi ha a Espanya 11 facultats de veterinària.
Les clíniques veterinàries aglutinen la majoria dels treballadors, en segon lloc en
número de treballadors hi ha els hospitals i en tercer lloc els consultoris.
Als hospitals hi treballen veterinaris més joves, probablement perquè tenen més facilitat
per adaptar-se a horaris de guàrdia i perquè és on hi ha més proporció de sous baixos.
Pel contrari, les clíniques ofereixen la proporció de sous més alts i els consultoris
ofereixen sous mitjos. Cal tenir en compte que en els consultoris els horaris no solen ser
de guàrdia i les jornades solen ser més curtes.
Al voltant d'un 60% dels treballadors veterinaris fan guàrdies que, en un 80%
dels casos aproximadament no figuren al contracte. Prop del 50% d'aquestes guàrdies
són presencials i s'observen moltes fórmules diferents de retribuir la feina en horari de
guàrdia. Tot plegat posa de manifest la falta de regulació d'aquesta especificitat del
sector i el risc a que s'exposa, tant el treballador com l'empresari, en exercir fora de
contracte. Les jornades de guàrdia, en no constar enlloc, poden no complir els descansos
obligatoris, la durada de les jornades ni la retribució establerta per nocturnitat i/o
festivitat.
Els sous a temps complet se situen al voltant de 1000-1300€.
Els sous a temps parcial se situen al voltant de 600-800€.
Entre els autònoms s'observa una distribució més heterogènia, en general els
sous són més alts, al voltant de 1300-1600€. Cal tenir en compte també que s'hi
representen autònoms depenents i no depenents, que tenen una activitat laboral molt
11
diferent. Una pràctica habitual en el sector és oferir un treball a temps complet a
veterinaris en règim d'autònom, acordant el pagament dels autònoms entre les dues
parts.
Més d'un 60% dels treballadors veterinaris clínics cobren en "B". Entre els sous
més baixos és on s'hi troba la major proporció de cobrament en diner negre i entre els
sous més alts la menor. Aquesta tendència demostra que els sous es compensen
amb"B". Tenint en compte que la majoria d'empresaris del sector són veterinaris, potser
caldria valorar la possibilitat de formar també els veterinaris en aquest aspecte, com a
empresaris.
Gairebé la meitat de les empreses no financia ni ofereix formació als seus
treballadors, tot i ser un requeriment legal obligatori. La majoria de la formació que es
rep és fora l'horari laboral i, en alguns casos fins i tot el treballador ho ha de compensar
en hores de feina o econòmicament (amb descomptes en el sou). La formació
continuada és indispensable en l'evolució d'un professional i influeix directament en la
qualitat dels serveis que ofereix el sector.
Un 37% dels veterinaris enquestats no sap o no contesta a la pregunta sobre la
norma que regula la seva activitat laboral. Sembla evident la manca de coneixement dels
drets laborals en el sector.
Una majoria amplia, gairebé el 100% dels enquestats creu útil la negociació d'un
conveni col·lectiu. Nosaltres també ho creiem.
Barcelona, 6 de febrer de 2013.
Dante Martín
Alejandro Requena
Joana C. Curto
proconveniveterinari@gmail.com